Esther Condal presenta Home el seu disc de debut. Home és la casa, l’espai íntim que algun dia es va habitar. A través de les cançons s’esfondra, es construeix i es restaura. És una trobada i una fugida. És un final i alhora un principi. El primer disc d’Esther Condal és una veritable muntanya russa emocional on s’enfronten les forces de la gravetat del rock i el pop amb accelerades d’improvisacions vertiginoses i moments de repòs des on observar els paisatges que ens ofereix el jazz més intel·ligent. Les composicions pròpies de l’Esther es barregen amb adaptacions molt particulars d’alguns noms que són alhora font d’inspiració com Paul Weller, Tom Waits o The Smiths.
Núria Graham. Un concert d’aquesta jove de Vic, d’arrels irlandeses i basques, és quelcom digne de ser viscut. La seva posada en escena és fins i tot capaç de millorar l’excel·lència que es preveu després d’escoltar alguns dels seus temes: una veu singular, natural, poderosa, sempre centrada en l’essencial i, potser el més important, gens impostada. Associada a una inusual capacitat de generar entorns sonors nous, permanentment dinàmics, amb la guitarra.
Poques vegades al nostre país un talent natural s’ha deslligat de manera tan evident i inqüestionable com en la seva maqueta, First Tracks, que confirma la solidesa de Núria Graham com a compositora i intèrpret i constitueix, amb tota seguretat, el primer esglaó d’una llarga trajectòria.
